Aquesta experiència consolida al Musiclab com un projecte pioner en la creació, investigació i producció de nous formats culturals. Música i tecnologia al servei de la comunicació entre cultures, amb l’objectiu de generar xarxes participatives i de interacció cultural entre diferents llenguatges musicals.

El pilot forma part del programa del Taller sobre l’Herència Cultural de les Arts Escèniques a travès de l’Internet del Futur que té lloc a l’Institut Avançat de Ciència i Tecnologia de Corea (KAIST). L’esdeveniment va comptar amb la presència virtual de Santi Sánchez i Sergio Ramos, impulsors de Musiclab.

Dues arts centenàries aprenen a improvisar juntes
Des del plató principal de Citilab, l’equip Musiclab i I2cat va realitzar la gestió audiovisual i de conectivitat d’aquesta “jam session” (improvisació musical) per trobar un punt de contacte musical entre dues cultures tocant en directe des de Cornellà i Corea per Internet gràcies a l’interconnexió de les xarxes TEIN3 i GEANT.

La col·laboració va ser recíproca: mentres els dos catalans van tocar des de Cornellà, un grup de músics coreans, dirigits per Byunggon Kim, líder de l’Orquestra Municipal de Corea del Sud Daejeon Yeonjeong, van improvisar fragments de pansori. Després, es van intercanviar els papers i van ser els asiàtics els que van aportar una melodia per tal que els integrants de Musiclab incorporèssin el ritme de la interpretació.

Els estils que van tocar aquest duet d’artistes i el grup coreà eren una base rítmica basada en el gènere flamenc de la familia de la Soleá que va servir de un punt de trobada amb les melodies tradicionals coreanes del Chungmori, ja que es construeixen sobre una mètrica rítmica molt similar.

Primera pedra d’un important pont cultural

La connexió entre els dos centres es va fer mitjançant DVTS, un sistema multiplataforma que permet l’enviament i la recepció de senyals de video digital a travès d’Internet. El software fa possible que tant l’imatge com l’audio que es van emetre des del Citilab i el KAIST es puguessin sincronitzar de tal manera que semblara que els dos grups estaven compartint un mateix escenari, malgrat la distància de milers de kilòmetres que els separaven.

Aquesta experiència pot ser la primera pedra per a la creació d’un canal estable de col·laboració i d’intercanvi entre músics i investigadors coreans i del nostre pais.

FUSIÓ MUSICLAB A 10.000 Km de distància

Un entorn tecnològic estable: tecnologia al servei de la cultura popular

Gràcies a la col.laboració entre Musiclab i la fundació i2cat l’experiència permetrà avançar en la investigació respecte a nous formats i continguts de creació a distància aplicats a la cultura. El fet d’haver trobat un protocol tècnic estable per a la viabilitat del projecte, planteja un nou escenari respecte a la funcionalitat de la tecnologia aplicada a la utilitat i el futur dels continguts culturals tradicionals. Aquesta experiència ens mostra que el contingut creatiu pot desenvolupar-se sense que la tecnologia sigui un llast, i sobretot pugui ser funcional, dirigit a, i d’interès de, tant catedràtics com a pastors

Un pont online entre cultures: connexió cultural euroasiàtica.

L’experiència aporta noves possibilitats respecte a la comunicació i interacció entre cultures. El fet que dues tradicions musicals, la tradició rítmica mediterrània i la tradició musical coreana puguin haver realitzat una trobada musical significa que la tecnologia ha facilitat la comunicació entre dos mons “a priori” desconnectats. Mons que han trobat un lloc comú en la seva tradició cultural, que obre un camí per a la interacció molt suggerent.

Aquest fet planteja la possibilitat de

• que les diferents corrents culturals intercontinentals puguin començar a entrellaçar projectes sostenibles que faciliti la interacció i la comunicació de sectors que contenen (de vegades amb hermetisme) el contingut de la història en les seves representacions
• que s’obri una nova porta per a la socialització de la cultura des del punt de vista global. Generant les condicions per a un cultura compartida sense deixar de conservar el patrimoni que cada cultura té.

Nous continguts interculturals online al servei de la tradició.

La tecnologia i la passió per la música van fer possible compartir un moment màgic de descobriment entre dues tradicions musicals que no es coneixien, la rítmica mediterrània d’arrel i la pansori (música tradicional coreana), a més de 10.000 kilómetres de distància. Aquesta experiència pionera, impulsada conjuntament per Musiclab i la Fundació i2CAT, va resultar tot un èxit malgrat la gran dificultat tècnica d’una sincronització tant delicada.

• Thumbnail: images/mlb/post_korea.JPG

Musiclab col·labora activament en la realització del continguts audiovisuals per al Festival ALTAVEU.

La inauguració d’un nou espai dins del Festival Altaveu de Sant Boi de Llobregat, l’Altaveu emergent ha servit per proporcionar a grups musicals de la comarca l’oportunitat d’endinsar-se en el terreny de la producció audiovisual. Un dels objectius del projecte ha estat fomentar l’ús de les noves tecnologies en el desenvolupament de projectes musicals de grups i col·lectius del territori.

Una iniciativa de CULTURA F amb la col.laboració de MUSICLAB

• Thumbnail: images/mlb/post_altaveu.jpg

Paral·lelament, tindreu ocasió d’entrar en contacte amb aquestes tecnologies participant en diversos tallers pràctics sobre streaming, xarxes socials o creació de videoclips.
En aquests nous entorns d’aprenentatge, participar i aportar experiències és part fonamental del procés. Per aquesta raó volem convidar-vos a venir el proper 6 de juliol al Citilab, no ja com a assistents, sinó com a part activa de la comunitat Musiclab CO. El debat segueix obert.

Tallers tecnològics

Xarxes socials (de 16 a 17h)

Gestió combinada i tècniques de comunicació amb nous canals 2.0: MySpace,Facebook, Twitter

Streaming (de 16 a 17h)

Videoclip (de 10 a 14h)

Co-realització de videoclips amb les formacions dels centres col·laboradors Musiclab

• Thumbnail: images/mlb/post_musiclabco.jpg

La relació de la poesia i la música no és un secret per a ningú, tenim moltes peces musicals al nostre subconscient que relacionen melodies i poemes. Però si ens diguessin que hem de posar música i interpretar l’obra d’un poeta reconegut potser no sabríem ni per on començar.

Un cantautor ens presenta el seu treball poètic/musical amb texts i poemes cedits per la família de Jaime Gil de Biedma (Barcelona 1929-1990), un dels millors exponents de la Generació dels 50’, cantats i arranjats per a Alejandro Martínez, primer treball discogràfic íntegrament dedicat a l’obra poètica de l’il·lustre Gil de Biedma.

L’artista ens interpretarà peces de l’espectacle enregistrat en dvd a l’actuació del Festival BARNASANTS d’enguany, produït amb l’associació Cultura F, i ens mostrarà les claus per a apropar-se a musicar i adaptar textos poètics amb el material d’un dels poetes més importants de la Barcelona del segle XX.

Podrem seguir la sessió en directe des de les seus dels centres col·laboradors amb possibilitat de interactuar amb l’artista o via streaming on des del chat podrem preguntar a l’artista les seves motivacions, recursos, experiències…

• Thumbnail: images/mlb/post_alejandro.jpg

Nou èxit a la tercera sessió pedagògica Musiclab.

Llibert Fortuny, saxofonistes de referència del nostres país, va desenvolupar una esplèndida sessió on els assistents van poder comprovar com les tecnologies son avui en dia un eina imprescindible per a desenvolupar rutines d’estudi per l’autoaprenentatge musical.

Llibert Fortuny ens va mostrar la seva basant com a comunicador i pedagog experimentat. Sense deixar de banda la qualitat musical dels continguts ens va mostrar una sessió plena de coneixements musicals sense deixar de banda els coneixements tècnics i metodològics necessaris per a desenvolupar els objectius de qualsevol músic que pretengui evolucionar amb el seu instrument.

La sessió va tenir atenta a tota l’audiència que des dels centres col·laboradors connectats de Sant Boi de Llobregat, Cornellà, Mataró i Viladecans, va utilitzar la interacció que possibilita el programa Musiclab per formular tot tipus de preguntes i peticions que el nostres artista va aclarir i completar. Donant d’una manera entenedora i molt comunicativa els principis de l’harmonia moderna. Les seves bases programades van mostrar els secrets per a desenvolupar la improvisació i les diferents possibilitats que els software actuals especialitzats en música digital ens proporcionen per a construir rutines d’estudi adequades a les diferents necessitats i com aquestes noves metodologies d’estudi ens apropen a la composició.

EL ROL DEL SAXO AL SEGLE XXI

Ningú pot negar que la irrupció de les noves tecnologies ha provocat canvis socials, relacionals i de producció en totes les nostres activitats.

La música ha estat una de les disciplines artístiques que ha experimentat una evolució més profunda respecte a les maneres com els artistes poden establir noves vies envers el plantejament de les seves rutines, metodologies i objectiu creatius. Aquesta revolució tecnològica ha obert la possibilitat a que els músics del nostre present treballin aspectes pluridisciplinaris dintre de la seva obra musical, vídeo creació, guió narratiu…

La sessió que presentem tractarà aspectes fonamentals respecta a:

La creació i els recursos per a l’estudi musicalImprovisació i eines bàsiques per a la composició digital.

La síntesi de recursos digitals amb nocions d’harmonia relacional ens mostraran les seves possibilitats i funcionalitats:

Utilització d’un software on poder reproduir bases seqüencialsAspectes d’harmonia musical on establir la compressió del poder relacional de la família dels acords. Estructura bàsica del II/V/I, d’on venen els acords diatònics i contextualització, quin material podem utilitzar als diferents graus, aproximacions, intercanvi de recursos comuns per els diferents acords, treballar amb tots els cicles, què podem tocar als acords, escales i recursos, treballar amb els dotze tons…

Aspectes il·lustrats amb exemples teòrics i pràctics que ens mostraran les possibilitats que la tecnologia ens ofereix per a establir rutines pròpies, adequant l’estudi musical del saxo a les nostres necessitats per a poder traçar els recorreguts d’estudi personalitzats, fets a mida, i que aquest itineraris siguin funcionals i atractius.

Metodologia d’estudi i auto formació: Preparar bases amb l’ordinador, seleccionar estils per a preparar l’estudi. Introduir una pista de baix per trobar una base rítmica que ens permeti desenvolupar els recursos que volem estudiar. El sistema midi dona la possibilitat de poder manipular el temps per a desenvolupar melodies, versatilitat per crear noves progressions i cicles harmònics.

OBJECTIU: Arribar a poder generar-te les pròpies rutines d’estudi.

Improvisació, aplicació dels recursos, joc i interpretació son les viés per trobar camins creatius que ens ajudin a la composició pròpia. A partir d’una frase musical, desenvolupar la nostra interpretació utilitzant els acords de la família sobre les bases rítmiques seleccionades.

SINTESI DE LA SESSIÓ: En la música modal podem utilitzar acords de la família això ens engrandeix l’àmbit melòdic on poder desenvolupar la nostra interpretació i trobar recursos per a “dirigir” i comunicar les melodies composades.

MUSICLAB prepara ja la propera sessió Alejandro Martinez canta a Gil de Biedma. Divendres 21 de maig a les 19:00h. Podrem seguir la sessió en directe des de les seus dels centres col·laboradors amb possibilitat de interactuar amb l’artista o via streaming on des del chat podrem preguntar a l’artista les seves motivacions, recursos, experiències…

• Thumbnail: images/mlb/post_llibert.jpg

La segona sessió pedagògica Musiclab va complir les expectatives.

Pedro Javier González, guitarrista del país amb un recorregut musical molt extens als últims anys, col·laborador d’artistes com ara Manolo Garcia, Victoria dels Àngels o Serrat entre d’altres i amb un recorregut discogràfic d’obra musical original que ha passat de produir-se amb discogràfiques multinacionals al fenomen de l’auto-producció com a eina principal de la seva carrera musical. La historia dels seus treballs discogràfics ens va deixar una entrevista on explica amb detall situacions relacionades amb la industria musical molt interessants, explicant els moments importants que han influït decisivament al llarg de la seva carrera des del seu primer treball musical, ara fa aproximadament tres dècades, i on ens mostra algunes de les claus i dels recursos que els músics i artistes utilitzant per a la creació musical.

La sessió pedagògica va mostrar aspectes mot importants de l’afinació de la guitarra i com poder fer de la guitarra un “petit” instrument orquestral per a poder acompanyar i desenvolupar melodies alhora, i fer-ho des de diferents estils musicals.

Cornellà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat i Mataró van poder gaudir d’una sessió de luxe que el nostre artista va conduir amb professionalitat.

MUSICLAB prepara ja la propera sessió Llibert Fortuny, “El rol del saxo el segle XXI”. Dimecres 21 d’abril a les 19:00h. Podrem seguir la sessió en directe des de les seus dels centres col·laboradors amb possibilitat de interactuar amb l’artista o via streaming on des del chat podrem preguntar a l’artista les seves motivacions, recursos, experiències…

ESTRATÈGIES D’ADAPTACIÓ PER A la GUITARRA.

Elements bàsics d’acústica per a la guitarra

En aquesta ocasió em centraré especialment en els aspectes de l’afinació en la guitarra que m’han preocupat durant molt temps fins a arribar a comprendre el que s’ha de fer i el que NO s’ha de fer. És a dir, quines són les combinacions que podem esperar que ens sonin bé per afinar la guitarra en el sistema temperat, i quines no, tenint en compte que intuïtivament molts de nosaltres (m’incloc) hem utilitzat referències enganyoses durant molt temps obtenint mediocres resultats. Haig de ressaltar que tota la informació que donaré està basada en uns casos en percepcions personals i en uns altres en conceptes tècnics i, per descomptat, les primeres seran discutibles encara que crec útil aportar perquè l’experiència m’ha demostrat la seva eficàcia.

Errors comuns dels guitarristes afinant la guitarra

a. Vibració d’una corda, greus, agudes.

b. L’afinación temperada.

i. Jo també vaig badallar quan em van parlar de l’afinació temperada, això em va fer perdre molt temps per afinar la guitarra entre tema i tema en els concerts i en els estudis d’enregistrament, a més de quedar-me sempre amb la sensació de que no estava ben afinada.

ii. Sons que ens semblen afinats. Fase. Les octaves.

iii. La divisió occidental. El problema amb la cinquena justa.

c. Com “desafinar” correctament la guitarra. (fora de fase). Afinación amb harmònics.

Tècniques d’interpretació per a la guitarra

En aquest apartat desenvoluparem algunes estratègies per la imterpretación i l’adaptació de cançons per a la guitarra. La idea neix del ritme de bossa-nova i consisteix en la independència del baix. Veurem alguns exemples. A més indicarem les possibilitats de com distribuir les notes de la melodia i mètodes per prendre decisions respecte a l’acompanyament, tonalitat, moviments harmònics o el desenvolupament melòdic, per citar alguns criteri importants que incideixen decisivament en la interpretació musical dels guitarristes.

La independència del polze de la mà dreta

a. Ritme de bossa-nova.

b. Terres en el baix.

Estratègies per versionar un tema per a guitarra sola.

a. Com triar el tema.

i. Objectius.

ii. Anàlisi melòdica i harmònic

iii. Decidir la tonalitat. Cordes a l’aire, etc.

b. Semblances amb la tècnica beatbox i la compressió mp3.

c. Mètode:

i. Harmonia i melodia.

ii. Subdividir en corxeres, negres…

iii. Assignacions: nota melodia, baix, accent, nota fantasma, cop, etc.

iv. Accents per explicar el compàs.

Guitarra i tecnologia

Tal vegada algun de vosaltres sapigueu el que fa la compressió d’àudio mp3. Es tracta bàsicament d’eliminar informació enganyant al nostre cervell perquè el fitxer ocupi molt menys volum de dades i pugui ser enviat amb major rapidesa i menor cost mentre el resultat acústic és molt similar al fitxer que contindria totes les dades originals i en la majoria dels casos és gairebé impossible de diferenciar. Aquesta idea és bàsica per a l’objectiu que em proposo explicar, comprendre que el nostre cervell és “creatiu” i es pot “inventar” el que nosaltres no li diem però que li donem pistes, és un recurs que utilitzo molt per adaptar missatges musicals.

La guitarra no és una orquestra però escollint adequadament les notes, els silencis i repartint convenientment els accents podem aconseguir una exposició d’allò més eficaç sense que per això hagi de ser molt difícil de tocar.

• Thumbnail: images/mlb/post_pedro.jpg

La sessió va aconseguir l’èxit de participació i aconseguir els seus objectius principals connectant amb tots els centres i desenvolupant la sessió sense problemes. La sessió del músic Sergio Ramos Cebrián va proposar tècniques i recursos per l’acompanyament musical amb un instrument de percussió que sembla prou accessible per a tothom, el caixó. El contingut de la sessió “Ritmes de la Mediterrània” va motivar diferents preguntes i el interès dels assistents als centres connectats i dels seus coordinadors. Preguntes que van centrar la interacció principalment en les tècniques, possibilitats i diferents recursos de l’artista, que va conduir la sessió amb els diferents centres des de el plató del Musiclab ubicat a la seu del Citilab. Com a curiositat els alumnes de la EEMM de Cornellà van enregistrar també algunes preguntes específiques fora de la sessió en directe i que Sergio Ramos Cebrián va contestar. Podeu accedir a aquestes respostes i als continguts de la sessió completa i a la sessió interactiva.

Aquí us oferim un tast de la sessió interactiva on poder comprovar el funcionament en directe de l’activitat. Tenint en conte que a sigut la primera sessió pedagògica multicentres podem dir amb satisfacció que la valoració de la mateixa a estat un Èxit.

• Thumbnail: images/mlb/post_sergio.jpg